Segueix-nos a:

  • Un país normal a Twitter
  • Un país normal a Facebook
  • Un país normal a Youtube
  • Un país normal a Flickr

Argumentari

Què vol dir “normal“?

Normalitat és poder decidir el nostre futur. Normalitat és que el país que compartim pugui decidir com gestiona els seus recursos, com ha de ser la seva educació, la seva sanitat, les seves infraestructures… Un país normal és aquell en el qual el vot de la gent és el que més compta. Un país normal és aquell que té un estat propi, i no un estat en contra.

pais_normal_1 690x370

Volem un país normal per fer un país millor?

Per poder fer un país millor cal que siguem primer un país normal, un país amb dret a decidir el seu futur, un país que no tingui l’estat en contra, un país amb el seu estat per ser com els altres. Un país que pugui prendre les seves decisions, com la resta de països normals. Només així podrem començar a tenir el país millor que tots volem.

Podem ser un país normal dins l’Estat espanyol?

Ho hem provat. Els catalans ja ho hem provat, durant segles, amb tots els formats i tipus de govern. L’Estatut va ser l’últim intent d’establir un acord. Una vegada més, però, l’Estat espanyol no ha acceptat la seva pluralitat ni la diferència. L’Estat perpetua el seu atac constant contra les institucions catalanes i el seu autogovern; no està disposat a assumir la defensa de les diferents llengües que hi conviuen. Serem uns bons veïns del futur Estat espanyol, fins i tot grans aliats, però no podrem ser un país normal si continuem amb un Estat que sempre li va en contra.

pais_normal_2 690x370

Podem sentir-nos catalans i espanyols i voler un país normal?

És clar que sí. Som molts els catalans que tenim arrels a diversos llocs de la Península. I amb aquesta diversitat, d’altra banda ben normal, estem convençuts que farem un país millor, un país per a tots on hi conviuran diverses identitats i molts idiomes: el català, el castellà i molts més. Espanya és (i serà sempre) part de la nostra família. Però també és normal que els membres d’una mateixa família visquin cadascun pel seu compte. L’Estat espanyol ha demostrat que no és la nostra millor opció de futur i que és hora de buscar nous camins.

Essent un país normal, Catalunya seria més pròspera?

És difícil de dir, però és normal creure que ara mateix els recursos que Catalunya genera estan mal redistribuïts. Els catalans, tots i cadascun d’ells, pensin com pensin, tinguin les idees que tinguin, paguen uns impostos que l’Estat espanyol gestiona sense fer atenció a les nostres necessitats més importants. Manca d’inversions en infraestructures, el no-retorn de les rendes que pertocarien, les poques beques per als nostres estudiants, l’augment dels impostos com la pujada de l’IVA tenen especial incidència a Catalunya. Volem gestionar la riquesa que generem, com un país normal, i redistribuir-la des de la proximitat, amb més equitat, assegurant que el país no s’atura i que podem créixer sense el tracte injust que l’Estat espanyol ofereix a la nostra economia.pais_normal_4 690

És normal que un país faci el seu camí?

Els països canvien. Espanya, per exemple, ha variat molt en els últims dos segles a mesura que alguns països esdevenien independents i decidien el seu propi futur. De fet, al món s’han creat més d’un centenar de països nous en menys d’un segle. Quasi mai un país normal ha decidit quedar-se, sense protestar, sotmès a un maltractament. En canvi, els països que aspiren a ser normals tenen ganes de ser ells mateixos i poder prendre les seves decisions. El veïnatge és moltes vegades una millor solució que la convivència obligada.

Un país que té molts idiomes és millor?

I tant que sí. A Catalunya, a més de la llengua pròpia del país -la llengua històrica, el català, una llengua que tots els catalans sabem fer servir i que és la primera llengua de molts-, es parla castellà i una diversitat de llengües que trenca fronteres. Català i castellà conviuen a la vida diària de manera normal. I així ha de continuar essent, amb normalitat, donant suport a la llengua més afeblida, la catalana, a l’escola, la justícia, el carrer,… però entenent que el castellà és i seguirà essent una llengua potent al nostre país.

És il·legal el referèndum?

A tots els sondejos es demostra que més del 80% dels ciutadans estem a favor de celebrar una consulta perquè Catalunya, com un país normal, pugui decidir el seu futur. En això hi ha un acord molt ampli que, a més, continua creixent. Per tant, quan l’opinió d’una majoria tan clara es manté ferma, no té sentit esgrimir-hi les lleis en contra. A més, no és veritat que sigui il·legal. El Govern espanyol té diverses formes per acordar amb el Govern català la celebració d’una consulta. Depèn de la seva voluntat política. I anar contra la voluntat de més d’un 80% del poble no és un signe de normalitat.

Pot acabar malament, aquest procés?

Aquest procés es basa en la voluntat pacífica d’una majoria social del nostre país que s’expressa amb il·lusió i fermesa. Talment com qualsevol país normal, la nostra voluntat d’exercir la democràcia no pot acabar malament perquè les urnes són sempre una bona eina. Tothom hi és igual i tothom pot opinar-hi amb llibertat. Per tant, que acabi bé o millor depèn només de nosaltres i de la nostra capacitat per mantenir la il·lusió i la tenacitat sense defallir. I en un context europeu i democràtic, la resposta de l’Estat espanyol s’haurà d’adequar a les normes de joc internacionals.

pais_normal_3 690

I com ho veu Europa?

Els estats europeus tenen un acord natural entre ells que els obliga fins a un cert punt a considerar aquest procés com un assumpte intern de l’estat. Però aquesta actitud és tan sols provisional. Si fem les passes pertinents i intentem un acord amb el Govern espanyol per aconseguir un referèndum pactat, els països de la Unió Europea i molts altres països del món en respectaran el resultat. De la mateixa manera, si aquest referèndum pactat no és possible, però cerquem altres vies, els països europeus i molts altres països del món entendran i en respectaran el resultat. El nostre procés serà vist com un assumpte intern tan sols fins al dia que votem. Ho hem d’aconseguir.