Segueix-nos a:

  • Un país normal a Twitter
  • Un país normal a Facebook
  • Un país normal a Youtube
  • Un país normal a Flickr

08/08/2014

93: Dolors Queralt Moreso

Presidenta d’Òmnium Cultural – Terres de l’Ebre

El mestre de mestres Manolo Pérez Bonfill (Tortosa 1926), té una màxima que de vegades fa servir:”Ai filla meua, tots som iguals, però n’hi ha uns que són més iguals que els altres…”
És per això que hem de poder decidir, perquè forma part de la dignitat de les persones i en aquest cas dels pobles i ningú pot posar-ho en dubte.

Des de la meva experiència personal hi ha un poema que voldria compartir, un regal de la meua mare, després d’haver-ne parlat molt del tema, que anhela com molts catalans, que arribi el dia de poder dir quina Terra volem:

La meua Terra

-Mareta! Parla’m de llibertat!
-Filla, jo només conec:

Rius que mengen neus,
mars que mengen rius
i la pluja i les muntanyes
i les roques i els sembrats
i les flors i les figueres
i el mestral…

Els remors d’aigua al barranc,
barranc de la Vall Cervera
que creua el poble i la vall
i els perfums de tarongina,
les capvesprades de maig
i el sol dibuixant colors,
i l’escalfor del meu cau
i una gralla mig badada
que allà lluny va recordant
una Terra enamorada
que em té l’ànima robada
fent-me manyagues d’amant.

La vull lliure!
La vull plena!
La vull pròspera i triomfant!
La vull dolça!
La vull tendra!
La vull plena de treball!
La vull de festa i xalera
com sols ella sap anar.
Un poble sense cadenes
amb un futur i un parlar.
Per motxilla la senyera
Per senyera llibertat!

-Ho has entès filleta meua?
Viure, sentir i estimar.

Cinta Moreso Rué. Jesús. 2014.

Les opinions expressades en els suports són responsabilitat únicament i exclusivament dels seus autors