Segueix-nos a:

  • Un país normal a Twitter
  • Un país normal a Facebook
  • Un país normal a Youtube
  • Un país normal a Flickr

23/07/2014

109: Santiago Vidal

Magistrat de l’Audiència de Barcelona

VOTAR és normal en un país normal

Des de fa mesos, tant a Catalunya com a la resta de l’Estat espanyol, s’està generant un intens debat sobre el “Dret a Decidir” en democràcia. Això és positiu, atès que permet als un i als altres explicar llurs respectives posicions en favor i en contra. Tanmateix, des de determinades plataformes polítiques i socials s’ha transmès la idea que l’exercici d’aquest dret està totalment al marge del nostre sistema constitucional i -per tant- no Si acceptem que Catalunya és una nació (fet històric avalat per una cultura, una llengua pròpia, i una reiterada voluntat de ser reconeguda com a tal des que l’any 1714 va ser conquerida per l’exèrcit borbó) , la qüestió clau rau en decidir si la Constitució de 1978 i l’Estatut d’Autonomia del 2006, permeten que els catalans convoquem una consulta per tal de decidir amb plena llibertat el nostre futur.

La resposta és inequívoca: tenim dret a votar i volem fer-ho.

L’anomenat “principi democràtic” que impregna tot l’ordenament jurídic internacional i comunitari, és una de les manifestacions més clares del dret dels pobles i nacions a En conseqüència, i lluny del que s’afirma des de determinats sectors, aquest dret a decidir es pot exercir en l’actual marc constitucional, des d’una perspectiva dinàmica i no anquilosada de la Constitució, com escau a tot estat social i democràtic de dret, atès que – com recull l’art 1er- els valors superiors de la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític, com a eines essencials de convivència democràtica, permeten sempre exercir el dret fonamental a votar, i la acceptació de qualsevol projecte legítim de modificació de l’ordre constitucional vigent.

Les opinions expressades en els suports són responsabilitat únicament i exclusivament dels seus autors