Segueix-nos a:

  • Un país normal a Twitter
  • Un país normal a Facebook
  • Un país normal a Youtube
  • Un país normal a Flickr

15/07/2014

117: Isabel-Clara Simó

Escriptora

No a l’Apartheid

He passat trenta-tres anys de la meva vida sota una dictadura feixista. Votar era una quimera, un somni. Després va venir la democràcia i encara recordo amb emoció la primera convocatòria a les urnes de la meva vida. Era el 15 de juny del 1977. Des d’aleshores he sentit parlar tant de democràcia que em cremen les orelles. I vet aquí que quan Catalunya vol votar el seu futur la resposta és que “votar no és legal”. En una democràcia! Diversos juristes han demostrat que això no és així, però el govern espanyol no ens reconeix la nostra existència jurídica, com ja deien en la sentència de l’Estatut: nosaltres no existim, som una part d’Espanya, no tenim personalitat pròpia. Això es deia dels esclaus abans de l’abolició de l’esclavatge, que es va produir, segons països, al voltant del 1830: els esclaus no tenen personalitat pròpia, són inferiors de naixença. Això es deia de les dones (i encara es diu en bona part del món): no tenen personalitat pròpia, no poden doncs ni accedir a la cultura, ni controlar els seus diners, ni votar.

A Catalunya no hi sobra ningú. Vinguts d’allà on sigui, tots som catalans. A Catalunya hi ha persones que volen la independència i persones que no la volen. Tots tenim dret a votar. Per això precisament el volem, el referèndum, per saber què pensem majoritàriament i així decidir el nostre futur, cap a un camí o cap a un altre.

El referèndum que demanem, el dret a decidir, no és un moviment contra Espanya. Tot el contrari: volem ser, si s’escaigués, un bons veïns, volem ser solidaris amb els que ho necessitin; admirem la cultura espanyola i no volem de cap manera abolir la llengua espanyola a Catalunya. Nosaltres no volem “trencadissa” com ha dit algú, sinó concòrdia, respectant cadascú la llibertat dels altres.

Som pacífics i demòcrates. Ens limitem a dir que volem decidir el nostre futur. Ningú no té dret a practicar l’apartheid i a tapar la boca a set milions de catalans. Perquè no som inferiors, ni molt menys inexistents: som ciutadans de ple dret i volem decidir.

Acabo amb una promesa personal: si finalment el govern espanyol impedeix la consulta, mai més votaré en cap convocatòria. Perquè si la nostra la declaren il·legal, totes les consultes esdevenen il·legals, per una qüestió de coherència.

Volem decidir. Volem votar. Volem gaudir d’una de les llibertats més bàsiques en una democràcia: el dret al vot.

Les opinions expressades en els suports són responsabilitat únicament i exclusivament dels seus autors