Segueix-nos a:

  • Un país normal a Twitter
  • Un país normal a Facebook
  • Un país normal a Youtube
  • Un país normal a Flickr

08/06/2014

154: Marta Pessarrodona

Escriptora

Cleopatra o Shylock passant per Shakespeare

En una darrera entrevista televisiva, Mercè Rodoreda va dir que ella era Catalunya, com Cleopatra—via Shakespeare—era Egipte! No era una afirmació vanitosa, ans una explicació dels seus anys d’exili escrivint en llengua catalana.
Posats a tenir sentiments, amb l’ajut del bard de l’Avon, jo em sento Shylock (El mercader de Venècia) en versió meva i molt personal (Tercer Acte,; escena Primera). A diferència de Shylock, com que no sé si sóc jueva, encara que vull ser-ho, amb la perspectiva del 9N, faig meus els seus mots, encara que sonin a una crueltat que no crec posseir:

… Ells van riure davant de les nostres pèrdues, van burlar-se dels nostres guanys, van riure’s de la nostra gent; van frustrar les nostres oportunitats, van refredar l’estima dels nostres amics, van donar ales als nostres enemics. I per quina raó? Perquè som catalans. És que una catalana no té ulls; no té una catalana mans, òrgans, dimensions, sentits, afectes, passions? Nodrits amb el mateix menjar, ferits amb les mateixes armes, subjectes a les mateixes malalties, guarits amb els mateixos remeis, escalfats i refredats pel mateix estiu i pel mateix hivern, com ho són els altres? Si ens punxen, per ventura no sagnem? Si ens pessigollegen, no riem? Si ens enverinen, no morim? Si ens maltracten, no ens venjarem? Si som com els altres per la resta, ens assemblem a ells en això. Si nosaltres fem un tort als altres, quina és la seva humilitat? La venjança. Si algú altre fa un tort a una catalana, quina hauria de ser la seva tolerància, segons l’exemple d’altri? La venjança, doncs. La malvestat que ens han ensenyat, la posarem en pràctica, i serà dur si no superem els nostres mestres.

Les opinions expressades en els suports són responsabilitat únicament i exclusivament dels seus autors