Segueix-nos a:

  • Un país normal a Twitter
  • Un país normal a Facebook
  • Un país normal a Youtube
  • Un país normal a Flickr

21/05/2014

172: Manuel Cuyàs

Periodista

Els del no

La consulta es farà no perquè ho vulguem nosaltres sinó perquè cada dia és més clar que ells també la volen fer. Ells són els que diuen que no la volen fer. Altrament, no s’entendria la seva campanya pel no. En un referèndum, per definició, hi ha dues possibilitats: votar sí o votar no. També es pot votar en blanc o es pot no anar a votar, però ara parlem dels que tenen clara la solució del dilema, i un dilema té dos termes en contradicció: sí o no, en aquella direcció o en aquella altra. Els partits favorables a respondre sí a una o a les dues preguntes plantejades són partidaris, naturalment, de fer la consulta. Congruència perfecta i inapel·lable. Sembla, en canvi, que els partidaris del no són contraris a la vegada a celebrar la consulta. Però com que això no té cap sentit ni té cap solta ni es pot agafar per enlloc perquè no pots expressar el no que tens a la punta de la llengua i que et crema per dins i que no et deixa dormir si no et formulen la pregunta i si no pots anar a votar, és clar que per poder-se donar la satisfacció de votar no, els del no a la pregunta i a la consulta deixaran fer la consulta. Això que dic sembla complicat, però no ho és gens si es mira a la llum de la lògica aristotèlica i fins i tot tomista, que és la que em van ensenyar a col·legi quan als col·legis es treballaven molt les humanitats.
A més, ja dic, no paren de fer campanya pel no: un dia ens portem aquest home amb serrell que es diu Durão Barroso i que presideix la Comissió Europea perquè ens digui que en cas d’independència, en cas que a la consulta sortís el sí, Catalunya quedaria ipso facto al marge de la Unió com Adam i Eva van ser expulsats del Paradís després de deglutir la poma. Fixin-se que el dignatari no diu o no li fan dir “en cas que se celebrés la consulta” sinó “en cas que sortís sí”. Perquè surti que sí –o que no– primer la consulta ha de ser un fet. Fins i tot Durão Barroso ho sap. Ens diuen també que la independència –el resultat afirmatiu– ens empobriria, ens faria uns pàries, ens vestiria amb sarja i esclop, demanin desgràcies i hi afegeixin les que ens anunciarà el president Rajoy aquest cap de setmana d’estada a Catalunya.
Molt bé, serem expulsats d’Europa, serem lumpen i anirem pel món amb el senyal de Caín al front, etcètera. Hi pot haver gent que prefereixi aquestes desgràcies a les actuals. O que no les prefereixi, i les actuals ja li estiguin bé. Només votant hi ha manera de saber-ho, i ells ho saben.

Article publicat a El Punt Avui el 24 de gener de 2014

Les opinions expressades en els suports són responsabilitat únicament i exclusivament dels seus autors