Segueix-nos a:

  • Un país normal a Twitter
  • Un país normal a Facebook
  • Un país normal a Youtube
  • Un país normal a Flickr

13/05/2014

180: Marta Rojals

Escriptora

Vius en un poble petit, ja ets major d’edat, i et trauràs el carnet de conduir.

S’ha acabat demanar al papa que et porti, si us plau, per favor, haver d’esperar si li va bé, quan li va bé, prometre-li que aquest mes serà l’última vegada. S’ha acabat que sempre arribi quan comença tot: Me n’he d’anar, han arribat mons pares, ja ens veurem. El papa no se’n refia, diu que no te’n sortiràs, que les dones no tenim sentit espacial, que la teòrica molt bé, però que et deixaràs els estalvis intentant passar la pràctica. I al final què? Per estimbar-te al primer revolt, o que t’estimbin.

Però tu saps, tothom sap, que no seràs ni la primera ni l’última a treure’t el carnet, que n’aprendràs i la L verda caurà.

Aviat tindràs tot l’horitzó a davant, avall el fre de mà, avall l’embragatge, primera, segona, tercera, quarta, cinquena, fins que quedis tu, la carretera i el motor. Saps que hauràs de tenir mil ulls, agafar ferm el volant, preveure els que et vindran de costat, per darrere, de cara. No, les carreteres no seran millors perquè tu ja condueixis sola. Però decidiràs on vols anar, quan i amb qui. I posaràs la música que tu vols i no la cinta de casset dels pares, i si vols abaixaràs la finestra i cantaràs ben fort i deixaràs que el vent et bati als cabells i que el paisatge et fregui la galta. T’agrada conduir?

Les opinions expressades en els suports són responsabilitat únicament i exclusivament dels seus autors