Segueix-nos a:

  • Un país normal a Twitter
  • Un país normal a Facebook
  • Un país normal a Youtube
  • Un país normal a Flickr

11/05/2014

182: Gemma Lienas

Escriptora

Fa pocs dies, un dels meus néts, que estudia 1er d’ESO, em va fer una entrevista per incloure-la en un treball de català. Una de les preguntes va ser: “Quin és el fet social o polític més important que has viscut a la teva vida?”. Li vaig respondre que, sens dubte, la recuperació de la democràcia.

Haver deixat enrere una dictadura, que semblava que no s’havia d’acabar mai, per entrar en una forma de govern participativa, em va colpir en aquells moments i, encara ara, continuo considerant-ho el fet polític més digne de menció que he presenciat mai.

I, com que la recuperació de la democràcia va tenir tan de pes a la meva vida, des d’aleshores mai no he deixat d’anar a votar a cap de les comtesses electorals, encara que alguna vegada –ho confesso– ho he fet tapant-me el nas, perquè cap partit polític no em semblava digne d’ocupar-se de la gestió de la cosa pública. Opino que dipositar el vot a l’urna és un dels màxims drets i deures d’una persona demòcrata.

És per tot això que considero inapel·lable una consulta sobre el futur polític de Catalunya. Això és la democràcia.

Les opinions expressades en els suports són responsabilitat únicament i exclusivament dels seus autors